viernes, 11 de junio de 2010
miércoles, 2 de junio de 2010
Llums i Ombres
LLUMS
GENERACIÓ DEL 27
SUFRAGI UNIVERSAL DE LA DONA (01/10/1931)
ELECCIÓNS DEMOCRÀTIQUES (15/06/1977)
APROVACIÓ DE LA CONSTITUCIÓ ESPANYOLA (06/12/1978)
INCORPORACIÓ A LA COMUNITAT EUROPEA (12/06/1985)
FÍ DEL FRANQUISME (1975)
(La mort de franco va donar nova videa a espanya.)
OMBRES
DICTADURA DE PRIMO DE RIVERA (1923)
COLP D’ESTAT DE FRANCO (1936)
GUERRA CIVIL (1936 - 1939)
DICTADURA FRANQUISTA (1939 - 1975)
ESPANYA ENTRA EN UNACRISI ECONOMICA MOLT GREU.
FUSELLAMENTS I ASSESINATS DE PERSONES.
GENERACIÓ DEL 27
SUFRAGI UNIVERSAL DE LA DONA (01/10/1931)
ELECCIÓNS DEMOCRÀTIQUES (15/06/1977)
APROVACIÓ DE LA CONSTITUCIÓ ESPANYOLA (06/12/1978)
INCORPORACIÓ A LA COMUNITAT EUROPEA (12/06/1985)
FÍ DEL FRANQUISME (1975)
(La mort de franco va donar nova videa a espanya.)
OMBRES
DICTADURA DE PRIMO DE RIVERA (1923)
COLP D’ESTAT DE FRANCO (1936)
GUERRA CIVIL (1936 - 1939)
DICTADURA FRANQUISTA (1939 - 1975)
ESPANYA ENTRA EN UNACRISI ECONOMICA MOLT GREU.
FUSELLAMENTS I ASSESINATS DE PERSONES.
martes, 1 de junio de 2010
Vídeos Segona República Espanyola.
Proclamació Segona República
La proclamació de la Segona República va ser acollida per la gent amb una gran eufòria i alegria, es van fer multitudinàries manifestacions celebrant el triomf de la República. Unes setmanes avanç de la república Alfons XIII no tenia el suport de ningú, la classe obrera el considerava el símbol de la opressió, la classe mitja no li perdonava els anys de suport a la dictadura de Primo de Rivera i la classe mes proper a ell la monarquia ja no representava una garantia de continuïtat.
Vídeo inèdit de la Segona República Espanyola.
Se designa el càrrec de “Directora General de Prisiones”, va fer reformes dràstiques com eliminar els grillets i les cadenes de les presons, millorar els menjars, va permetre la llibertat de culte i va establir el permís per raons familiars.
Clara Campoamor versus Victoria Kent.
El 14 d’abril de 1931 tres dones accediren a les seves actes de diputades entre elles Victoria Kent i Clara Campoamor, Clara defenia que les dones tenien que tenir el dret a votar mentre que Victoria opinava que les dones estaven massa influïdes per la església i per els homes com per a poder expressar el que elles realment desitjaven. El 1 de octubre de 1931 finalment es reconeix el sufragi universal per la constitució de la II República.
Explicació de la Segona República (primera part)
Aquest vídeo eix un home major explicant com va viure ell la Segona República, també se explica la recuperació de la democràcia a Espanya, va haver un problema ja que la democràcia va canviar perquè Franco va nomenar successor a Juan Carlos i la transició va ser mitjançant una restauració monàrquica. També ens diu que la república va canviar moltes cosses i que desprès varen tindre que recuperar-les.
Explicació de la Segona República (segona part)
En aquest vídeo es conta com era l’ensenyança en aquella època que es pensaven que educant a la gent en un període curt es canviava a la societat.
La Revolució d’Astúries i la vaga general
En aquest vídeo és parla de que la UGT realitza una vaga que du a les conseqüències les separacions del govern de Català i Madrid , i s’estableix a Catalunya un govern provisional de la República. Astúries segueix la vaga de la UGT i el govern envia unitats militars. El 18 el secretari general del sindicat miner asturià Bernardino Tomàs pacta con el General Lopez Ochoa el parament de les hostilitats.
Dones a la Segona República
En aquest vídeo es parla de l'evolució de la dona desprès de la Segona República Espanyola, com també de tot el que la dona va aconseguir al seu favor, com per exemple el vot.
Resum de la Segona República.
En aquest vídeo t'explica amb brevetat el que va ser la Segona República, les causes i les conseqüències. Et fa una xicoteta síntesi per comprendre-ho millor en que es va basar.
Desenvolupament de la Guerra Civil a Espanya.
En aquest vídeo et va un recorregut per tot el que va ser la Guerra Civil, explicant també el que va passar en cada lloc un darrere de l'altre per ordre cronològic.
La proclamació de la Segona República va ser acollida per la gent amb una gran eufòria i alegria, es van fer multitudinàries manifestacions celebrant el triomf de la República. Unes setmanes avanç de la república Alfons XIII no tenia el suport de ningú, la classe obrera el considerava el símbol de la opressió, la classe mitja no li perdonava els anys de suport a la dictadura de Primo de Rivera i la classe mes proper a ell la monarquia ja no representava una garantia de continuïtat.
Vídeo inèdit de la Segona República Espanyola.
Se designa el càrrec de “Directora General de Prisiones”, va fer reformes dràstiques com eliminar els grillets i les cadenes de les presons, millorar els menjars, va permetre la llibertat de culte i va establir el permís per raons familiars.
Clara Campoamor versus Victoria Kent.
El 14 d’abril de 1931 tres dones accediren a les seves actes de diputades entre elles Victoria Kent i Clara Campoamor, Clara defenia que les dones tenien que tenir el dret a votar mentre que Victoria opinava que les dones estaven massa influïdes per la església i per els homes com per a poder expressar el que elles realment desitjaven. El 1 de octubre de 1931 finalment es reconeix el sufragi universal per la constitució de la II República.
Explicació de la Segona República (primera part)
Aquest vídeo eix un home major explicant com va viure ell la Segona República, també se explica la recuperació de la democràcia a Espanya, va haver un problema ja que la democràcia va canviar perquè Franco va nomenar successor a Juan Carlos i la transició va ser mitjançant una restauració monàrquica. També ens diu que la república va canviar moltes cosses i que desprès varen tindre que recuperar-les.
Explicació de la Segona República (segona part)
En aquest vídeo es conta com era l’ensenyança en aquella època que es pensaven que educant a la gent en un període curt es canviava a la societat.
La Revolució d’Astúries i la vaga general
En aquest vídeo és parla de que la UGT realitza una vaga que du a les conseqüències les separacions del govern de Català i Madrid , i s’estableix a Catalunya un govern provisional de la República. Astúries segueix la vaga de la UGT i el govern envia unitats militars. El 18 el secretari general del sindicat miner asturià Bernardino Tomàs pacta con el General Lopez Ochoa el parament de les hostilitats.
Dones a la Segona República
En aquest vídeo es parla de l'evolució de la dona desprès de la Segona República Espanyola, com també de tot el que la dona va aconseguir al seu favor, com per exemple el vot.
Resum de la Segona República.
En aquest vídeo t'explica amb brevetat el que va ser la Segona República, les causes i les conseqüències. Et fa una xicoteta síntesi per comprendre-ho millor en que es va basar.
Desenvolupament de la Guerra Civil a Espanya.
En aquest vídeo et va un recorregut per tot el que va ser la Guerra Civil, explicant també el que va passar en cada lloc un darrere de l'altre per ordre cronològic.
lunes, 31 de mayo de 2010
Arnau Benavent
ES LEGITIM UTILITZAR LA VIOLENCIA CONTRA UN TIRÀ?
En la meua opinió no es legítim, ja que legítim segons el diccionari es: Fundat en dret, vàlid perquè és conforme a llei, als principis acceptats, per tant la no-violència es podria considerar un dret. Però això no lleva que malgrat que no es legítim, siga necessari utilitzar-la contra un tira, no hi ha altra manera de expulsar-lo del poder que la violència ja què es un tira perquè ha arribat al poder per una via no democràtica i lògicament tampoc consentirà eixir del poder per una via democràtica.
En la meua opinió no es legítim, ja que legítim segons el diccionari es: Fundat en dret, vàlid perquè és conforme a llei, als principis acceptats, per tant la no-violència es podria considerar un dret. Però això no lleva que malgrat que no es legítim, siga necessari utilitzar-la contra un tira, no hi ha altra manera de expulsar-lo del poder que la violència ja què es un tira perquè ha arribat al poder per una via no democràtica i lògicament tampoc consentirà eixir del poder per una via democràtica.
sábado, 29 de mayo de 2010
Paula Hernàndez Sanleón . ÉS LEGÍTIM USAR LA VIOLÈNCIA CONTRA UN TIRÀ?
ES LEGITIM USAR LA VIOLÈNCIA CONTRA UN TIRÀ?
Un tirà és un governador absolut que obté el poder en contra de la voluntat del poble i que no coneix més lleis que el seu caprici, que s'apodera dels béns dels seus súbdits i que a més els s'enrola per anar a apoderar-se dels seus veïns. Les desavantatges de viure baix una dictadura son les següents: priva de la llibertat de fer el que es vulgui, viure baix el teus ideals, principis, les teues decisions no es poden expressar lliurement i les nostres idees no son lliures de fer ni de pensar. Dels avantatges no podem dir molt, sols que beneficia a uns pocs que estan baix el protectorat del tirà, fent al seu caprici el que volen i sense cap respecte a la dignitat humana . Un dels molts exemples de dictadures es la que tots coneguem; la dictadura a la qual estigué sotmesa Espanya baix el nacionalcatolicisme, ideologia influenciada per en nacionalsocialisme provinent de l’Alemanya dels anys 30.
Ara que ja sabem açò podem contestar a la pregunta, és legítim usar la violència contra un tirà?.
Es legítim estar sotmès al anar i vindre del caprici d’una persona?
Es legítim no viure en llibertat i en un mon sense justícia?
Es legítim no tindre la dignitat que deu tindre un ser humà i que per la sola voluntat d’un home es perdi?.
Per a mi es una de les poques situacions que legitimen l’ús de la força, per així poder defensar la llibertat i dignitat humana, i a més, l’ús de la força esta legitimat com un dret reconegut internacionalment en quant es reconeix per la pròpia ONU la llibertat d’un poble a la seua autodeterminació, i es que el tirà assegut en el poder no permetrà mai que ningú el faça fora del poder, tanmateix que intentarà agafar-se al poder de per vida i buscarà la forma de legitimar la seua permanència canviant lleis i fent veure que el seu govern es participatiu. El que no pot fer una persona que ha obtingut el poder per la força com es un govern despòtic, es inculcar-nos el que ells volen, ni canviar les nostres ideologies crec que qualsevol persona deuria lluitar i ho faria contra qualsevol tirà que tractara de imposar-nos les seues idees i punts de vista. La violència contra el tira és l’últim i extrem, recurs dels desesperats, i en eixe sentit totalment lícita. Deposar al tirà és fins i tot un deure moral, en mon de la llibertat i la dignitat del ser humà.
Un tirà és un governador absolut que obté el poder en contra de la voluntat del poble i que no coneix més lleis que el seu caprici, que s'apodera dels béns dels seus súbdits i que a més els s'enrola per anar a apoderar-se dels seus veïns. Les desavantatges de viure baix una dictadura son les següents: priva de la llibertat de fer el que es vulgui, viure baix el teus ideals, principis, les teues decisions no es poden expressar lliurement i les nostres idees no son lliures de fer ni de pensar. Dels avantatges no podem dir molt, sols que beneficia a uns pocs que estan baix el protectorat del tirà, fent al seu caprici el que volen i sense cap respecte a la dignitat humana . Un dels molts exemples de dictadures es la que tots coneguem; la dictadura a la qual estigué sotmesa Espanya baix el nacionalcatolicisme, ideologia influenciada per en nacionalsocialisme provinent de l’Alemanya dels anys 30.
Ara que ja sabem açò podem contestar a la pregunta, és legítim usar la violència contra un tirà?.
Es legítim estar sotmès al anar i vindre del caprici d’una persona?
Es legítim no viure en llibertat i en un mon sense justícia?
Es legítim no tindre la dignitat que deu tindre un ser humà i que per la sola voluntat d’un home es perdi?.
Per a mi es una de les poques situacions que legitimen l’ús de la força, per així poder defensar la llibertat i dignitat humana, i a més, l’ús de la força esta legitimat com un dret reconegut internacionalment en quant es reconeix per la pròpia ONU la llibertat d’un poble a la seua autodeterminació, i es que el tirà assegut en el poder no permetrà mai que ningú el faça fora del poder, tanmateix que intentarà agafar-se al poder de per vida i buscarà la forma de legitimar la seua permanència canviant lleis i fent veure que el seu govern es participatiu. El que no pot fer una persona que ha obtingut el poder per la força com es un govern despòtic, es inculcar-nos el que ells volen, ni canviar les nostres ideologies crec que qualsevol persona deuria lluitar i ho faria contra qualsevol tirà que tractara de imposar-nos les seues idees i punts de vista. La violència contra el tira és l’últim i extrem, recurs dels desesperats, i en eixe sentit totalment lícita. Deposar al tirà és fins i tot un deure moral, en mon de la llibertat i la dignitat del ser humà.
Ariadna Ruiz Caballero.
És legítim usar la violència contra un tirà?
Jo crec que si fora legítim utilitzar la violència contra una persona que també ha utilitzat aquest mètode per a defensar-se, seria rebaixar-se al nivell del propi tirà. Per aquest motiu es deuria d’aplicar, no la violència com he dit abans, però sí un altre tipus de justícia, ja be una condemna com uns servicis a la comunitat.
Segons com fora la infracció comesa per el tirà s’instauraria una condemna o altra, però de això a usar la violència hi ha molta diferencia.
Després d’aquesta reflexió personal, si depengueren de mi els tirans de segur que no utilitzaria la violència contra ell.
Jo crec que si fora legítim utilitzar la violència contra una persona que també ha utilitzat aquest mètode per a defensar-se, seria rebaixar-se al nivell del propi tirà. Per aquest motiu es deuria d’aplicar, no la violència com he dit abans, però sí un altre tipus de justícia, ja be una condemna com uns servicis a la comunitat.
Segons com fora la infracció comesa per el tirà s’instauraria una condemna o altra, però de això a usar la violència hi ha molta diferencia.
Després d’aquesta reflexió personal, si depengueren de mi els tirans de segur que no utilitzaria la violència contra ell.
DOSSIER LA VAQUILLA. Paula H, Arnau B i Ariadna R.
ACTIVITATS DE PREPARACIÓ:
Act 1 VOCABULARI ESPECÍFIC
Vocabulari 1.
Uneix les paraules amb les seues definicions o sinònims
1: J 2: I 3: G 4: F 5: H 6: D 7: C 8: E 9: A 10: B
Vocabulari 2.
Guerra: Enfrontament armat entre diferents nacions per aconseguir objectius diferents.
Batalla: Enfrontament directe dins d’una guerra
Guerra Civil: Guerra en que els dos bàndols oposats són del mateix país.
Bombardeig: Atac a una regió o zona utilitzant avions per a llançar bombes.
Croada: Lluita amb fins religiosos.
Rereguarda: En el lèxic bèl·lic es la part trasera d’un país, batalló o tropa
Front de guerra: És on els dos o més bàndols s’enfronten directament.
Derrota: Quan en una guerra un dels dos bàndols es conquerit o expulsat.
Bàndol: País o grup de gent de una mateixa ideologia o objectiu.
Act 2 CONTEXT
Quan va tindre lloc?
17 de juliol de 1936-1 d'abril de 1939
Qui va participar?
Republicans: Exèrcit Popular de la República, ERC i EC, CNT-FAI, UGT, POUM i PSUC, Unió Soviètica i Brigades Internacionals. Bàndol nacional: Falangistes, Carlins, Regne d'Itàlia i Tercer Reich.
Quines van ser les causes?
Una economia endarrerida, incapaç de satisfer les necessitats del poble.
Una oligarquia terratinent sols preocupada pels seus beneficis i incapaç dels canvis més elementals.
Una estructura social amb abismals diferencies entre pobres i rics, amb una xicoteta oligarquia poderosa, unes classes baixes en continu creixement, una classe mitjana insuficient per servir d’element equilibrador.
Una forta polarització de la societat en dos bàndols, la dreta i l’esquerra entre les que existia una forta tensió.
Quina actitud van tindre les potències estrangeres?
Els de esquerra donaven suport a la República i els de dretes al bàndol nacional.
Qui va guanyar la guerra i quins van determinar la victòria?
Va guanyar el bàndol nacional, van guanyar per que tenien millor armament i més suport internacional. També va estar millor organitzat que el dels republicans.
Quines conseqüències va tindre la derrota?
La fi de la República.
ACTIVITATS PER A DESPRÉS DE VEURE LA PEL·LÍCULA:
Act 3 ARGUMENT
A continuació, us presentem un text on s’explica l’argument de la pel·lícula però qie té errors de contingut, ortografia i expressió. Torneu a redactar-lo.
La història transcorre durant la Guerra Civil la pel·lícula narra la història d’un menut grup de soldats del bàndol republicà que sense demanar permís emprenen la temerària acció d’infiltrar-se en el poble del costat “zona nacional” per a robar una baqueta i així, emprenyar-los les festes i de pas, menjar-se la vaca, per a posar la moral de les tropes republicanes a prova d’abusos aquesta missió es va convertir en una odissea dónes del moment en què arriben a eixa plaça de bous, a causa dels continus combats que van esclatant.
Act 4 PERSONATGES
Relaciona cada personatge amb la descripció adequada.
1: H 2:G 3:F 4:B 5:A 6:C 7:D 8:E
Act 5 ANÀLISI
5.1 Explica una metàfora o imatge simbòlica que aparega en la pel·lícula. Que veiem? Que representa?
5.2 Per què podem dir que Berlanga, amb aquesta pel·lícula intenta fer un al·legat antibel·licista?
Act 6 OPINIÓ
En grup trieu diferents aspectes relacionats amb el tema que resulten polèmics. Després selecciona un d’ells i exposa en una carta al director la teua opinió respecte el mateix.
ACTIVITATS D’AMPLIACIÓ:
Act 7 CONTA’M. MEMÒRIA DEL S. XX ENTRE ELS NOSTRES IAIOS
(GRABACIÓ)
Act 8 D’UNA IMATGE, MIL HISTORIES...
En parelles (o en grups), llegiu la sinopsis de cada pel·lícula i després comenteu els fotogrames corresponents al següent:
Descriu què està passant en l’escena. Descriu amb precisió: On té lloc?, que fan?, el context (primer pla, segon pla)
Digues que creus que són els personatges que apareixen en els fotogrames
Imagina les que creus que hi ha al voltant de la imatge
Situa l’escena dins del context general de la Guerra Civil
Imagina el què veus que passarà a continuació
Tria un dels fotogrames i redacta un breu relat a partir de les idees que han sorgit en el treball en grup.
“LIBERTARIAS”:
- Té lloc al carrer i estan fent una manifestació. Al primer pla es troben les dones i al segon el carrer.
- Les dones són les protagonistes de la pel·lícula.
- Al voltant hi deu haver gent i cases, per que estan al carrer.
- Un grup d’anarquistes en el bàndol republicà que estaven a favor de la igualtat de les dones a la política.
- Anirà un dictador i les farà tancar per que estan manifestant-se.
“¡AY, CARMELA!”:
- Té lloc a un refugi i estan asustats per que estan en el bàndol nacional. Al primer pla apareixen els protagonistes i darrere els altres personatges.
- Els protagonistes.
- Al voltant hi ha gent.
- Estan amenaçats per uns soldats nacionals.
- Que els afusellaran.
“LA BUENA NUEVA”
- Té lloc en un tren i esta de viatge. Al primer pla està un xic i darrere els soldats.
- El protagonista.
- Al voltant hi deu haver gent.
- Al final de la Guerra Civil.
- Aconsegueix sobreviure amb l’ajuda d’una professora seua.
“LA LENGUA DE LAS MARIPOSAS”
- Té lloc en un bosc on estan explorant-lo uns xiquets. Al primer pla hi ha xiquets amb el professor y darrere arbres.
- Els protagonistes.
- Al voltant hi ha arbres.
- Estan donant classe al bosc.
- Que aprendran com situar-se al bosc.
“TIERRA Y LIBERTAD”
- Té lloc al carrer i estan xillant de dolor. Al primer pla trobem dos homes i darrere mes persones.
- Són els protagonistes.
- Al voltant hi ha més allistats en les Brigades Internacionals.
- Que els mataran per revolucionar-se.
Act 1 VOCABULARI ESPECÍFIC
Vocabulari 1.
Uneix les paraules amb les seues definicions o sinònims
1: J 2: I 3: G 4: F 5: H 6: D 7: C 8: E 9: A 10: B
Vocabulari 2.
Guerra: Enfrontament armat entre diferents nacions per aconseguir objectius diferents.
Batalla: Enfrontament directe dins d’una guerra
Guerra Civil: Guerra en que els dos bàndols oposats són del mateix país.
Bombardeig: Atac a una regió o zona utilitzant avions per a llançar bombes.
Croada: Lluita amb fins religiosos.
Rereguarda: En el lèxic bèl·lic es la part trasera d’un país, batalló o tropa
Front de guerra: És on els dos o més bàndols s’enfronten directament.
Derrota: Quan en una guerra un dels dos bàndols es conquerit o expulsat.
Bàndol: País o grup de gent de una mateixa ideologia o objectiu.
Act 2 CONTEXT
Quan va tindre lloc?
17 de juliol de 1936-1 d'abril de 1939
Qui va participar?
Republicans: Exèrcit Popular de la República, ERC i EC, CNT-FAI, UGT, POUM i PSUC, Unió Soviètica i Brigades Internacionals. Bàndol nacional: Falangistes, Carlins, Regne d'Itàlia i Tercer Reich.
Quines van ser les causes?
Una economia endarrerida, incapaç de satisfer les necessitats del poble.
Una oligarquia terratinent sols preocupada pels seus beneficis i incapaç dels canvis més elementals.
Una estructura social amb abismals diferencies entre pobres i rics, amb una xicoteta oligarquia poderosa, unes classes baixes en continu creixement, una classe mitjana insuficient per servir d’element equilibrador.
Una forta polarització de la societat en dos bàndols, la dreta i l’esquerra entre les que existia una forta tensió.
Quina actitud van tindre les potències estrangeres?
Els de esquerra donaven suport a la República i els de dretes al bàndol nacional.
Qui va guanyar la guerra i quins van determinar la victòria?
Va guanyar el bàndol nacional, van guanyar per que tenien millor armament i més suport internacional. També va estar millor organitzat que el dels republicans.
Quines conseqüències va tindre la derrota?
La fi de la República.
ACTIVITATS PER A DESPRÉS DE VEURE LA PEL·LÍCULA:
Act 3 ARGUMENT
A continuació, us presentem un text on s’explica l’argument de la pel·lícula però qie té errors de contingut, ortografia i expressió. Torneu a redactar-lo.
La història transcorre durant la Guerra Civil la pel·lícula narra la història d’un menut grup de soldats del bàndol republicà que sense demanar permís emprenen la temerària acció d’infiltrar-se en el poble del costat “zona nacional” per a robar una baqueta i així, emprenyar-los les festes i de pas, menjar-se la vaca, per a posar la moral de les tropes republicanes a prova d’abusos aquesta missió es va convertir en una odissea dónes del moment en què arriben a eixa plaça de bous, a causa dels continus combats que van esclatant.
Act 4 PERSONATGES
Relaciona cada personatge amb la descripció adequada.
1: H 2:G 3:F 4:B 5:A 6:C 7:D 8:E
Act 5 ANÀLISI
5.1 Explica una metàfora o imatge simbòlica que aparega en la pel·lícula. Que veiem? Que representa?
5.2 Per què podem dir que Berlanga, amb aquesta pel·lícula intenta fer un al·legat antibel·licista?
Act 6 OPINIÓ
En grup trieu diferents aspectes relacionats amb el tema que resulten polèmics. Després selecciona un d’ells i exposa en una carta al director la teua opinió respecte el mateix.
ACTIVITATS D’AMPLIACIÓ:
Act 7 CONTA’M. MEMÒRIA DEL S. XX ENTRE ELS NOSTRES IAIOS
(GRABACIÓ)
Act 8 D’UNA IMATGE, MIL HISTORIES...
En parelles (o en grups), llegiu la sinopsis de cada pel·lícula i després comenteu els fotogrames corresponents al següent:
Descriu què està passant en l’escena. Descriu amb precisió: On té lloc?, que fan?, el context (primer pla, segon pla)
Digues que creus que són els personatges que apareixen en els fotogrames
Imagina les que creus que hi ha al voltant de la imatge
Situa l’escena dins del context general de la Guerra Civil
Imagina el què veus que passarà a continuació
Tria un dels fotogrames i redacta un breu relat a partir de les idees que han sorgit en el treball en grup.
“LIBERTARIAS”:
- Té lloc al carrer i estan fent una manifestació. Al primer pla es troben les dones i al segon el carrer.
- Les dones són les protagonistes de la pel·lícula.
- Al voltant hi deu haver gent i cases, per que estan al carrer.
- Un grup d’anarquistes en el bàndol republicà que estaven a favor de la igualtat de les dones a la política.
- Anirà un dictador i les farà tancar per que estan manifestant-se.
“¡AY, CARMELA!”:
- Té lloc a un refugi i estan asustats per que estan en el bàndol nacional. Al primer pla apareixen els protagonistes i darrere els altres personatges.
- Els protagonistes.
- Al voltant hi ha gent.
- Estan amenaçats per uns soldats nacionals.
- Que els afusellaran.
“LA BUENA NUEVA”
- Té lloc en un tren i esta de viatge. Al primer pla està un xic i darrere els soldats.
- El protagonista.
- Al voltant hi deu haver gent.
- Al final de la Guerra Civil.
- Aconsegueix sobreviure amb l’ajuda d’una professora seua.
“LA LENGUA DE LAS MARIPOSAS”
- Té lloc en un bosc on estan explorant-lo uns xiquets. Al primer pla hi ha xiquets amb el professor y darrere arbres.
- Els protagonistes.
- Al voltant hi ha arbres.
- Estan donant classe al bosc.
- Que aprendran com situar-se al bosc.
“TIERRA Y LIBERTAD”
- Té lloc al carrer i estan xillant de dolor. Al primer pla trobem dos homes i darrere mes persones.
- Són els protagonistes.
- Al voltant hi ha més allistats en les Brigades Internacionals.
- Que els mataran per revolucionar-se.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)